FORTUĪT, A adj.

Que esdevé per casualitat; imprevist, impensat.

"... cove que ls haiats dells qui no devets, įo es, de les persones simples, errants per ignorancia o per qualque cas fortuit, hoc e avegades sens errar."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 1.920, segona partida, X

"Com l ermita / que enyorament no l crex
d aquells amichs / qu avia en lo mon,
essent lonch temps / que n loch poblat no fon,
furtuyt cas / un d ells hi aparex,
qui los passats / plaes li renovella"
March, Ausiās Obres d'Ausiās March 33, I